Pep Gimeno «Botifarra»

És el gran fenomen de la música popular del nostre poble. Amb veu profunda, actitud irònica i un gran cor arrelat a l’horta, es llançà –des dels tretze anys– a recórrer poble per poble gravant a les persones majors per a rescatar de l’oblit i preservar una tradició que estava a punt de desaparèixer.

És sens dubte, un personatge irrepetibleNo té telèfon mòbil, ni cotxe. En canvi, sap el nom de tots els estris dels llauradors, els refranys de molts pobles i les característiques fonètiques de les parles del nostre poble. Recita de memòria centenars de frases fetes, embarbussaments, romanços, contes, etc.

Va començar a gravar quan tenia setze anys, amb dificultats tècniques i barreres socioculturals: “L’any 73 o 74 anava de poble en poble per a gravar persones majors, portava un radiocasset que semblava un calaix de taronges i el Tio Vicent ‘el Moreno’ no volia cantar-me cants de batre perquè deia que eren cants de patir”.

Ha cantat amb tots els grans noms de la música del nostre territori, des d’Al Tall fins a Obrint PasFeliu VenturaPau Alabajos o Mireia Vives.

En els últims 13 anys ha publicat 9 discos i ha rebut un bon nombre de reconeixements (Premi Ovidi, Premi EnderrockPremi Carles Santos de la Música ValencianaDistinció al Mèrit Cultural de la Generalitat ValencianaMedalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura).

És transgeneracional. Ell, però, no es considera músic, sinó només ‘cantaor’ i ferrer orgullós de ser valencià.

X